Welles era capaç de parlar de Shakespeare amb un llenguatge renovat. Plànols seqüència tan llargs com mai s'havien provat, grans angulars que feien que tot estiguera a la pantalla sense necessitat de muntatge per haver d'expressar sentiments o emocions, profunditat de camp gràcies a una fotografia precisa. Tot això posava la història al servei de les formes artístiques. D'ell hem vist al cineclub la fantàstica Sed de mal (1958), dins d'un cicle dedicat al cinema negre. Ara, però, li dedicarem dues pel·lícules en el centenari del seu naixement.
El tercer hombre (1949, U.K., b/n, 104 minuts) és en realitat una pel·lícula del director anglès Carol Reed, però tothom sap que la mà de Welles és omnipresent a la pantalla, no sols perquè ell és l'actor fonamental de la pel·lícula, sinó perquè els plànols i la direcció té el seu inconfusible segell.
Molt breument l'argument: Viena, 1947, una ciutat dividida en sectors després de la derrota alemanya a la II Guerra Mundial. Un escriptor americà de sèrie B arriba a la ciutat per a visitar a un antic amic que li ha promès treball. L'escriptor, però, es troba amb el funeral de l'amic, mort de forma violenta atropellat per un vehicle. Comença aleshores a esbrinar les causes de la seua mort. Sembla que a l'escena del crim hi havia dos homes que tractaven d'ajudar-lo, però alguns testimonis parlen d'un tercer home. La pel·lícula és tot un tour de force del cinema negre. Magnífic no sols Orson Welles, sinó també l'actor Joseph Cotten, a qui podem veure a les ordres d'Alfred Hitchcock en La sombra de una duda.
Un film per a gaudir del que ens ha donat el cinema.
un trailer del film
Ací deixe l'inici del col·loqui posterior a la visió de la pel·lícula del programa de cinema de TVE ¡Qué grande es el cine! (a veure per tant sols després d'haver vist la peli)
DIJOUS, 7 DE MAIG, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada