dimarts, 12 de maig del 2015

ORSON WELLES FA 100 ANYS "LA DAMA DE SHANGAI" (178a, 14/05/2015)

Dediquem aquesta penúltima sessió del cineclub de nou a la figura d'Orson Welles, que la setmana passada haguera complit 100 anys. Welles va náixer als Estats Units l'any el 6 de maig de 1915 i va morir el 10 d'octubre de 1984. Està soterrat a Ronda, a la finca del torero Antonio Ordoñez.

La dama de Shangai (USA, 1947, b/n, 87 min) és una pel·lícula clàssica de l'anomenat cinema negre, un gènere que va donar al cinema grans films, grans actors i actrius i moments del tot inoblidables durant les dècades dels anys 40 i 50. La dama de Shangai conté molts dels ingredients d'aquesta mena de produccions. Mil i una circumstàncies interfereixen el moment en què l'espectador podrà asseure's a contemplar el film, abans les peripècies quasi acaben amb la paciència d'uns i altres, director, productor, actors... És una mostra que el cinema és un exercici col·lectiu i com a tal està sotmès a esdeveniments de moltes classes.


Veiem un segon l'argument. En aquestes pel·lícules es típic trobar-se amb un argument enrevessat, tant que l'espectador pot en algun moment perdre el fil. Tanmateix per a retrobar-lo no li caldrà més que seguir deixant-se seduir per la pantalla. De vegades els periodistes preguntaven als directors per un o altre detall de la pel·lícula, però la pel·lícula havia sigut retallada a la sala de muntatge i el que l'espectador veia no sempre s'entenia de forma clara. Els directors de vegades no podien respondre totes les preguntes, així és famós el comentari de Howard Hawks després de dirigir l'enigmàtica i violenta El sueño eterno (The big sleep), no encaixen tots els detalls, bé... i què? L'espectador no pot deixar de mirar el film. A La dama de Shangai trobem una dona que busca un mariner per a pilotar un vaixell on anirà el seu marit mig invàlid. A meitat de la navegació per Mèxic el vaixell s'atura per a recollir a un amic del matrimoni. Tots junts muntaran una història de crims i cobrament d'assegurances sense deixar de costat l'element imprescindible d'aquestes històries negres, una bona dosi de traïcions, violència i sexe soterrat (o no tant).



Ací contem amb l'actriu d'origen espanyol Rita Hayworth (Margarita Cansinos), filla d'un ballaor sevillà que havia revolucionat el cinema de Hollywood només l'any anterior amb altre clàssic del cinema negre com Gilda (Charles Vidor), amb Glenn Ford. La història de Rita Hayworth mereix un capítol a banda, però reflecteix molt bé la dificultat amb la qual algunes actrius han arribat a posseir una estrella en el passeig de la fama. Per a La dama de Shangai, va canviar el seu llarg cabell per un pentinat curt i tintat de ros. El seu marit Orson Welles ho va proposar. Orson i Rita estaven camí de separar-se i ho van fer tot just després del rodatge. Un rodatge alterat i ple d'incidències que arribaren fins la sala de muntatge, on el productor va retallar una hora del film original i va canviar la música en diferents escenes, a banda de carregar-se el so directe registrat en les escenes d'exterior. I amb totes aquestes peripècies el film ha passat a la història del cinema de la manera en que sembla que ha passat Orson Welles, és a dir, de forma problemàtica durant la vida i de forma incontestable després. L'escena final és una de les meravelles que el gran director va llegar a la posteritat, així podem preguntar-li al Woody Allen de Misterioso asesinato en Manhattan (1993).

trailer en anglès de The Lady from Shangai




Escena central de Gilda, que havia catapultat a Rita Hayworth al centre de la fama l'any 1946.


DIJOUS, 14 DE MAIG, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.





diumenge, 3 de maig del 2015

ORSON WELLES FA 100 ANYS. "EL TERCER HOMBRE" (177a, 7/05/2015)

El dimecres dia 6 de maig un home faria 100 anys. Un home que va capgirar la història del cinema quan només tenia 26 anys. Un home que es bevia el món. El seu nom era Orson Welles. Amb 20 anys dirigia obres als millors teatres i feia d'actor. Als 22 tenia la seua pròpia companyia. Als 24 es va fer famós als EE. UU. en retransmetre per la ràdio una invasió alienígena que, evidentment, no estava produint-se. El realisme fou tal que una bona part de la societat nordamericana entrà en pànic. Hollywood es fixà en aquesta mena de màgic i la RKO li va proporcionar la possibilitat de debutar al cinema. Welles es va treure de la màniga Citizen Kane (1941), una brutal crònica de com se les gastava un gran magnat dels mitjans de comunicació. Aquest home retractat al film va aconseguir que la pel·lícula patira l'ostracisme amb una política agressiva des de tots els mitjans que controlava. Però la pel·lícula va quedar per a sempre com un referent per a la història del cinema.



Welles era capaç de parlar de Shakespeare amb un llenguatge renovat. Plànols seqüència tan llargs com mai s'havien provat, grans angulars que feien que tot estiguera a la pantalla sense necessitat de muntatge per haver d'expressar sentiments o emocions, profunditat de camp gràcies a una fotografia precisa. Tot això posava la història al servei de les formes artístiques. D'ell hem vist al cineclub la fantàstica Sed de mal (1958), dins d'un cicle dedicat al cinema negre. Ara, però, li dedicarem dues pel·lícules en el centenari del seu naixement.

El tercer hombre (1949, U.K., b/n, 104 minuts) és en realitat una pel·lícula del director anglès Carol Reed, però tothom sap que la mà de Welles és omnipresent a la pantalla, no sols perquè ell és l'actor fonamental de la pel·lícula, sinó perquè els plànols i la direcció té el seu inconfusible segell.



Molt breument l'argument: Viena, 1947, una ciutat dividida en sectors després de la derrota alemanya a la II Guerra Mundial. Un escriptor americà de sèrie B arriba a la ciutat per a visitar a un antic amic que li ha promès treball. L'escriptor, però, es troba amb el funeral de l'amic, mort de forma violenta atropellat per un vehicle. Comença aleshores a esbrinar les causes de la seua mort. Sembla que a l'escena del crim hi havia dos homes que tractaven d'ajudar-lo, però alguns testimonis parlen d'un tercer home. La pel·lícula és tot un tour de force del cinema negre. Magnífic no sols Orson Welles, sinó també l'actor Joseph Cotten, a qui podem veure a les ordres d'Alfred Hitchcock en La sombra de una duda.

Un film per a gaudir del que ens ha donat el cinema.

un trailer del film


Ací deixe l'inici del col·loqui posterior a la visió de la pel·lícula del programa de cinema de TVE ¡Qué grande es el cine! (a veure per tant sols després d'haver vist la peli)



DIJOUS, 7 DE MAIG, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.