La meva motivació no ha estat escriure sobre la meva vida sinó sobre la història del meu país, el que va passar allà durant la meva infantesa, sobre la situació política que es va viure
Marjane Satrapi
Darrerament el gènere del cinema d'animació ha conegut èxits internacionals amb pel·lícules ben interessants i dirigides a un públic tant jove com adult. Persépolis és un bon exemple d'aquest cinema fresc i important. La pel·lícula (FRA, 2007, 95 min) ens explica la història d'una xiqueta que viu a l'Iran dels anys 70, un règim monàrquic dirigit pel conegut com "xa", membre de la dinastia dels Pahlawi, qui encapçalava un govern prooccidental sostingut amb el recolçament incondicional dels EE. UU i altres potències europees. L'Iran era el país musulmà més occidentalitzat en aquells temps, però també era un país ric amb grans desigualtats socials. Aquestes desigualtats desesperaven a un poble descontent i cansat de l'exhibicionisme fastuós de la família Pahlawi.
(Reza Pahlawi i la seua esposa Farah Diba, amb la família)
En aquest context anava creixent una oposició intel·lectual i d'esquerres, de la qual formava part la família de Marane Satrapi, la directora del film, però al mateix temps creeixia també una visceral oposició dels anomenats islamistes o fonamentalistes islàmics. L'Aiatol·là Khomeini era el més visible de tots ells. A la fi, l'any 1979 els islamistes es feren amb el control del país i de seguida imposaren les lleis islàmiques a la vida cultural i política, convertint així el país en un sistema teocràtic. Aquest és el lloc on transcorre la infantesa de Marjane Satrapi, una xiqueta que veu com cada vegada són possibles menys coses i com el seu futur a l'Iran haurà de passar per l'obligació d'abandonar la forma de vestir occidental per posar-se el vel islàmic. Els pares de Marjane l'enviaran a Austria quan és adolescent, allà coneixerà una altra vida on no tot és meravellós. Tant és així que la malenconia la farà trobar a faltar constantment la seua família que ha quedat a l'Iran.
L'autora del còmic i d'aquesta pel·lícula acabarà traslladant-se a França, lloc des d'on decideix contar la seua experiència primer amb una exitosa novel·la gràfica i després amb aquesta valuosa pel·lícula. El cas d'Iran hauria d'ajudar-nos a entendre algunes coses, hauria de fer-nos veure en primer lloc que de cap manera tots els països musulmans són iguals ni tenen la mateixa història, haurà de fer-nos veure que no tots ells són partidaris de vestir de la mateixa manera ni tots opten per fer de la religió el centre de les seues vides. També ens ha de fer pensar en les conseqüències de sotmetre a la població als rigors econòmics mentre una minoria continua gaudint de tot tipus de privilegis que de vegades exhibeix sense vergonya. Normalment la població sotmesa econòmicament a tot tipus de dificultats i penúries solen abraçar la causa més promisòria, i aquesta resulta forçosament populista. Així els països musulmans que s'han revoltat contra les seues ostentoses dictadures estan ara en braços de la religió o corren un cert perill d'estar-ho (Egipte, Siria...). A l'Europa el perill no el tenim tant en el ultraconservadurisme religiós (instal·lat moltes vegades còmodament dins del sistema), sinó en el potencial agressiu dels partits d'ultradreta o neonazis sostingut per discursos fàcilment reconeixibles contra la immigració. Uns discursos fàcil i efectius per a una població depauperada i intencionalment allunyada de la Il·lustració. La història d'Iran és a més una mostra de com és possible la regressió pel que fa a les qüestions referides a la llibertat. La directora ens explica com la seua tria del format de dibuix animat és plenament intecional, amb actors reals els esdeveniments podrien semblar-nos llunyans, coses que passen, sí, però no ací, sinó a països exòtics. El disseny simple de les figures ens acosta la seua humanitat i que puguem fer més nostra aquella experiència. En fi, una pel·lícula per a gaudir i també per a aprendre algunes coses.
trailer francès de la pel·lícula
DIOUS, 3 D'OCTUBRE DE 2013, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada