dilluns, 16 de setembre del 2013

PRIMERA PROJECCIÓ DEL CURS 2013/2014: "PULP FICTION" (146a). DIJOUS 19 DE SETEMBRE.

- ¿No los odias? 
- ¿El qué? 
- Estos incómodos silencios. ¿Por qué creemos que es necesario decir gilipolleces para estar cómodos? 
- No lo sé, es una buena pregunta. 
- Entonces sabes que has dado con una persona especial. Puedes estar callado durante un puto minuto y compartir el silencio.

Pulp Fiction 



Benvinguts de nou, amics i amigues cinèfils, a les activitats del cineclub de l'institut. Ha passat l'estiu. Estem davant els uns dels altres disposats a treballar i també a aprende, disposats a seguir trobant-nos a les aules, a les classes i als corredors del nostre centre. I per descomptat seguim tenint ganes de trobar-nos davant de la pantalla de l'aula Rafael Azcona (que necessari seria ara un Azcona al nostre país!!). Continuem amb l'horari més habitual (dijous, 18.00). Aquesta primera projecció la dedicarem a l'espectacle de la narrativa en el cineasta americà Quentin Tarantino i la seua probablement més reeixida pel·lícula. Pulp Fiction (USA, 1994, 153min) és una llarga pel·lícula en la qual l'espectador amant de la cultura pop no deixa de gaudir. Bona música, una dosi generosa d'acció i violència i una incomparable aposta per la narrativa no lineal que va revolucionar el cinema dels anys 90. Tarantino venia de rodar l'exitosa Reservoir Dogs (1992) i s'enfrontava al difícil repte de tot creador, la segona obra. Pulp Fiction és encara una obra superior a l'anterior per la seua frescura i l'aprofundiment en el tractament de les imatges i de la narrativa. La història és potser un tant irrelevant i escoltant l'argument tal vegada molts possibles espectadors no vegen res tan imprescindible que els faça acudir a veure-la (sempre i quan no l'hagen vista ja, perquè aleshores voldran repetir!). Marsellus Wallace és un delinquent important que té al seu servei un bon grup de matons i extorsionadors, Vincent i Jules són dos d'ells als quals se'ls encomana la tasca de recuperar una maleta perduda amb contingut desconegut. En el transcurs de l'encàrrec es trobaran amb les dificultats pròpies de la seua feina i això els farà patir alguns canvis substancials. Com veieu l'argument podria ser el de quasevol peli de gànsgters, però la veritat és que Pulp Fiction va molt més enllà, tant com per a haver-se convertit en una de les pelis de culte dels anys 90, amb molts partidaris i pocs detractors.


El perquè de l'èxit pot explicar-se si tenim en compte alguns factors. La bona selecció d'actors, cadascun d'ells autointerpretant papers anteriors de forma paròdica (com és el cas del conegut John Travolta, ballarí als anys 70), la manera de rodar cada seqüència, sempre atrapant l'espectador de forma brillant, tot i que el mateix espectador és incapaç durant bona part del film de saber què és el que exactament està passant. La selecció musical, plena de clàssics oblidats però intensos i molt ben combinats amb les escenes, i sobretot el resultat final de l'aposta per una narrativa distorsionada on l'ordre cronològic (i per tant la lògica de les coses) es trenca amb facilitat i obliga (en el millor dels sentits) a la reconstrucció de la història per part de l'espectador. Dit així Pulp Fiction podria semblar una pel·lícula difícil, però no ho és en cap manera, només cal assistir a les seues 2 hores i mitja per a sortir del cine animats, amb ganes de sentir música i amb un molt bon sabor de boca... Després, mentre baixem les escales, ens preguntarem què hem vist... i haurem vist assassinats, màfies, drogues, violència i escenes banals (com estira les escenes Tarantino fins fer dir als personatges les coses que mai eixen a les pelis!)... i estarem contents...

Molt preferible la violència de Tarantino a la del ministre Wert, una violència dirigida contra la intel·ligència de cadascun de nosaltres i amb una narrativa que cada vegada sembla més un flashback però sense tornada al present. 



Ací teniu el trailer, en anglès, a pel,  perquè no us calga després pagar-vos les vacances a la Gran Bretanya i pugueu superar a Ana Botella quan sigueu grans. A la sala, ja sabeu, com sempre, Versió Original Subtitulada.


DIJOUS, 19 DE SETEMBRE, A LS 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.