dimecres, 17 d’abril del 2013

PROJECCIÓ 141a: "FUCKING AMAL" dins del cicle CINEMA I HOMOSEXUALITAT

Dedicàvem la projecció passada a la qüestió de l'homosexualitat des del punt de vista de l'adolescència masculina. Aquesta setmana propera farem una ullada a una pel·lícula que tracta la qüestió des de l'altre gènere, i també dins de l'adolescència. Fucking Amal (SUE, 1998, color, 89min) és la primera pel·lícula del director suec Lukas Moodysson, de qui ja vam veure ací Juntos, el seu segon film. Fucking Amal ens explica la història d'Agnes i d'Elin, dues xiques de secundària. Agnes (16) és nova al poble i ve de la ciutat, és una xica tímida amb certa dificultat per fer amics i no ha pres amb massa alegria que els seus pares s'hagen translladat al món rural. A l'institut es fixa en Elin (14), una alumna popular i extrovertida, un caràcter contrari al d'ella. Els pares d'Agnes es troben preocupats per la seua falta de relacions socials (només es relaciona amb una altra xica que va amb cadira de rodes) i decideixen organitzar-li una festa a la qual acudiran Elin i la germana d'aquesta.



La pel·lícula té un aire documental i recorda en certa mesura l'estil "Dogma" del grup encapçalat pel danès Lars Von Trier, amb càmera al muscle i zooms vertiginosos, però no busca necessàriament la incomoditat de l'espectador, podríem dir que resulta un tant més amable que les pel·lícules d'aquell moviment. De qualsevol manera conté escenes i situacions dramàtiques a les quals el director intenta sempre respectar als personatges. He llegit ja no sé on que la pel·lícula no utilitza als adolescents, com altres produccions fan descaradament per fer taquilla, sinó que els estima, amb els seus problemes, les seues contradiccions i les seues primeres experiències i el valor que aquestes tenen. Com que el cineclub és el cineclub "de l'institut", el tractament que dóna aquesta pel·lícula al món adolescent que forma la nostra quotidianitat és motiu més que suficient com per a recomanar la seua projecció ací i també motiu suficient com per a recomanar la seua visió a tot aquell que estima que les pel·lícules li conten alguna cosa que parle de la diferència des del punt de vista de la normalitat. I li la conten, per descomptat, ben contada.

La projecció l'avançarem a les 17.00 perquè la mateixa vesprada tenim altres activitats a l'institut relacionades amb la vaga d'ensenyament convocada per al dia 9 de maig.





DIJOUS, 25 D'ABRIL, A LES 17.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA

dilluns, 8 d’abril del 2013

PROJECCIÓ 140a: "LOS JUNCOS SALVAJES" dins del cicle CINEMA I HOMOSEXUALITAT.

Encetem un nou cicle dedicat aquesta vegada a l'homosexualitat al cinema amb la projecció d'una pel·lícula francesa del director André Techiné. Los juncos salvajes (1994, 113min). Al cineclub hem projectat ja algunes pel·lícules amb la qüestió de l'homosexualitat com a referent principal (el cas de la fantàstica C.R.A.Z.Y.) o com a tema normalitzat entre els personatges (Juntos; Priscilla, reina del desierto) o l'homosexualitat amb el rerefons del nazisme (Cabaret). Ara projectarem un parell de pel·lícules dedicades a donar una mirada sobre les relacions afectives entre persones del mateix sexe i les vivències, conflictives o no, que aquesta qüestió suposa per als individus que han de moure's en el marc d'una societat que avança lentament en el respecte cap a la diferència. La pel·lícula tracta per damunt de tot les qüestions referides a l'amor sempre amb tota normalitat, independentment de si els afectes que van assetjant els protagonistes són homosexuals o heterosexuals.


Los juncos salvajes està ambientada a la França de 1962, en plena guerra d'independència d'Argèlia. Els protagonistes són adolescents que tracten de buscar el seu lloc en el món dels afectes i també dels adults des de l'internat on estudien el batxillerat. El jove François descobreix l'atracció que sent per Serge, el seu company d'habitació. Sembla que Serge li correspon però no tot serà tan fàcil, després de l'acostament inicial. L'aparició de Maité, jove comunista filla d'una professora també comunista, canvia l'estat de les coses  per a Serge. Els personatges de Techiné es mouen com algunes plantes, flexibles al vent, però arrelades a la terra que representen les seues conviccions... amb el moviment entrecreuen els seus destins i vides. Aquesta és la història que es conta en una pel·lícula valenta i delicada.



DIJOUS, 11 D'ABRIL A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.