dilluns, 19 de novembre del 2012

PROJECCIÓ 133a: "TRAINSPOTTING"

Choose Life. Choose a job. Choose a career. Choose a family. Choose a fucking big television, choose washing machines, cars, compact disc players and electrical tin openers....

Mark Renton a Trainspotting
 

A l'any 1996 les pantalles dels cinemes de mig món es van omplir amb una pel·lícula dura i divertida, polèmica i incissiva, gamberra i políticament poc correcta. Es tractava de la 2a pel·lícula d'un director anglès, Danny Boyle, avui molt més conegut per l'oscaritzada Slumdog Millionaire, en ella es narrava la història coral d'un grup d'amics a la ciutat escocessa d'Edimburg. Un grup d'amics tocats pel denominador comú de la seua addicció a la heroïna. La pel·lícula de Boyle, adaptació de la novel·la homònima d'Irvine Welsh, es mostrava com un petit fresc de la ciutat, una mostra antropològica de les vides d'uns joves de barri marcats per la manca d'oportunitats i la seua decissió de no apostar per les coses que la resta de la societat considerava com aquelles que havien de triar-se de forma preferent. La història narra la descomposició de les relacions d'amistat a partir de la necessitat de buscar més i més vegades la substància que aconsegueix traure els protagonistes d'una vida que no desitgen. Destaca per damunt de tots el personatge de Mark Renton interpretat de forma molt efectiva per Ewan McGregor.

El film està ple de diàlegs animats i té un ritme molt viu, sempre acompanyat d'una exquisita banda sonora, una ocasió immillorable per als més joves per a conéixer emblemàtics grups dels anys 90 o anteriors, com Blur, Elastica, Brian Eno, New Order, Iggy Pop, Primal Scream, Pulp o Lou Reed, la major part d'ells imprescindibles dins de la cultura musical del pop i el rock. Al mateix temps, la pel·lícula té moments durs i desagradables que fan que no la recomane per a espectadors que estiguen en nivells inferiors a 4t d'ESO. No m'he oblidat mai del seu final des que la vaig veure al cinema en aquell moment i encara avui recorde els monòlegs en els quals el protagonista reflexiona sobre el dèbil fil que ens connecta a les coses. Fregant el nihilisme.



Les pelis sobre el món de la droga (les bones) sempre contenten la seua dosi de polèmica... Ens animen al consum quan no jutgen els personatges? Al nostre cineclub ens agrada mostrar pel·lícules que promoguen el debat i la reflexió, però per damunt de tot el nostre objectiu és sempre la difusió del bon cinema. I sens dubte Trainspotting (90 min. color) és una bona pel·lícula. De nou en anglès... complement ideal per a les vostres classes teòriques i pràctiques. Ací en va una mostra. Atenció a la música de la seqüència: "Lust for Life" d'Iggy Pop.






DIJOUS, 22 DE NOVEMBRE A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.

divendres, 2 de novembre del 2012

PROJECCIÓ 132a "EL HOMBRE QUE MATÓ A LIBERTY VALANCE"

Fa no res que hem vist en el nostre cineclub Mogambo, del director americà John Ford. Fa ja més temps que vam projectar la magnífica i complexa Centauros del desierto. Ara proposem un altre clàssic que ens torna a situar en el terreny del western. El hombre que mató a Liberty Valance (USA, 1962, b/n, 119min) és un dels millors westerns de tots els temps, i també és una gran pel·lícula. La història és com les que li agraden a Ford, èpica. El personatge principal torna a ser encarnat per John Wayne i té una connexió directa amb l'Ethan de Centauros del desierto. Un gran home que veu com el món antic en el qual vivia desapareix amb la marxa del món. Amb aqueix món desapareix també el còdic de l'honor i la sensibilitat i l'ordre antic. La pel·lícula conta l'arribada en tren d'un senador prestigiós (James Stewart) a un poblet de l'oest per al soterrament d'un antic amic (Tom Doniphon-John Wayne) a qui ningú sembla conéixer. Decidit a fer el possible per recuperar la memòria del seu amic, el senador explica a una periodista quins van ser els seus començaments com a sheriff a la ciutat de l'oest i el paper que Doniphon va tenir en la instauració de la llei i l'ordre en la detenció de l'encarnació del mal, Liberty Valance (Lee Marvin). La pel·lícula és un retrat del personatge de Doniphon i de com les formes del passat han de deixar lloc a les del present i futur, però el punt de vista de Ford tracta sempre amb reverència aquelles maneres de resoldre els conflictes en el passat. L'honor, la valentia i la necessitat momentània de la violència contrasten amb la inoperància de la llei encarnada per la jove promesa de la política. Per si no fóra prou, també tenim un assumpte amorós de pel mig.

Una ocasió per a deixar-se seduir pel cinema clàssic i per desfer-se, si és el cas, de qualsevol prejudici al voltant del gènere del western, un gènere sense el qual no podria entendre's la història del cinema americà.




DIMECRES, DIA 7 DE NOVEMBRE, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.


I una curiositat per als que sou amics de les arts: