dimarts, 28 de juny del 2011

KRZYSZTOF KIEŚLOWSKI

Han passat 6 anys de cineclub i en tot aquest temps encara no hem projectat cap pel·lícula d’un dels directors amb què aconseguisc arribar més prompte a l’emoció per la via de la congelació de les imatges. Aquesta entrada d’estiu ve a retre-li un petit tribut a Krzyzstof Kieślowski. Acabe de veure la sisena peça del seu Decàleg, una sèrie de 10 episodis d’uns 55 minuts de durada que va realitzar per a la televisió del seu país (Polònia) a la fi de la dècada dels 80 i que és una reflexió al voltant dels deu manaments del Déu cristià. Tots els episodis són d’una sobrietat i una contenció visual que contrasta amb l’evolució dels sentiments i emocions dels protagonistes d’aquestes històries que semblen de vegades immòbils. La versió extensa d’aquest sisè episodi és No amarás. Avui no tenia previst posar-me una pel·lícula, però 55 minuts són més digeribles de vegades que 120, així que li he dedicat un temps a l’enamorat Tomek, qui espia des del seu edifici gris l’edifici gris on una atractiva veïna no para de rebre visites d’homes que no l’estimen tot i que farà l’amor amb ells sota l’esguard estàtic i malaltís del jove Tomek, l’únic que sembla estimar-la de veritat. El filòsof Slavoj Žižek diu a propòsit d’aquesta pel·lícula que potser només quan estem enamorats d’algú som capaços de fer front a la nostra soledat fonamental. Així Tomek es troba menys a soles que la seua veïna la qual acabarà fent-li mal.

            He vingut a contar tot açò perquè en acabar l’episodi he perdut un temps mirant la filmografia dels actors, desconeguts fora de Polònia. M’he fixat casualment en les dates de naixement dels protagonistes, sense que això em diguera res important més enllà de pensar que el temps haurà passat per a aquestes persones vint anys després d’aquella filmació. He pensat també en la transformació del seu país. No anava a mirar la fitxa del director perquè conec les parts més importants de la seua filmografia, però m’ha vingut la curiositat de saber quan havia nascut exactament Kieślowski, que va morir el 1996 quan només tenia 51 anys. Avui, 27 de juny, haguera complit 70 anys. Havia nascut a una Varsòvia assetjada per la guerra justament el dia d’avui. 









dimarts, 21 de juny del 2011

PROJECCIONS 112a i 113a: ÚLTIMA SESSIÓ DEL CURS 2010/2011.

DIJOUS 23 DE JUNY, A LA VESPRADA (18.00): "LAS AVENTURAS DE PRISCILLA, REINA DEL DESIERTO".

L'any 1994 el director australià Stephan Elliott estrenava una pel·lícula que resultaria a la fi un film de culte dins de la comunitat gay i també dins del món cinèfil. Anthony, Adam i Bernardette, dos gays i una transexual, creuen el desert australià per acudir en un viatge que els ha de dur des de la cosmopolita Sidney fins a la ciutat d'Alice Spring, a l'interior del país per actuar a la sala de festes d'un hotel. Durant el viatge hauran de tastar el que podríem dir és l'Austràlia profunda, un seguit de pobles que els miren encuriosits i que reacciones de les més diverses maneres. El viatge també els farà aprofundir en les seues relacions personals. La pel·lícula, una autèntica road movie, és una lliçó de tolerància i en ella podrem veure com, per damunt de la condició sexual de cadascú, està el sentiment i la condició humana. La música festiva i kitsch del grup suec ABBA ens acompanyarà pel desert australià només uns dies abans de lliurar-nos a l'estiu que ja està ací.



A LES 21.00 (més o menys) SOPAREM AL PATI.

Aquest és el 4t any que acabem les activitats del cineclub amb dos pel·lícules (l'any passat van ser 3, com en les bones maratons) i un sopar. Cadascú és du l'entrepà i la beguda i el que li abelleix i montem una taula que pot ser més o menys gran, segons necessitats, i compartim una poquetanit de cinefília abans d'acomiadar-nos amb una projecció clàssica com als cinemes d'estiu. Així...

A LES 22.00 "AVANTI/¿QUÉ OCURRIÓ ENTRE MI PADRE Y TU MADRE?"



Feia molt temps que no portàvem a la pantalla del cineclub a un dels nostres directors favorits com és Billy Wilder. D'ell hem vist Con faldas y a lo loco, la mítica pel·lícula de Lemmon, Curtis i Marilyn Monroe; El crepúsculo de los dioses, amb la magnífica seqüència inicial del cadàver que parla i la recuperada Gloria Swanson; Ariane, amb la jove Audrey Hepburn enamorant-se del crepuscular i espectacular Gary Cooper; El Gran Carnaval, una de les pel·lícules amb menys èxit del director austriac (o hauríem de dir austro-húngar perquè va nàixer a aquell extingit imperi?) que ens parla de la manipulació de les masses mitjançant el rescat d'un home atrapat en una mina; Perdición, tot un clàssic del cinema negre que veierem en un cicle dedicat a aquest gènere i la trepidant Uno, dos, tres, dins del cicle anomenat "Visions de la RDA". Ara ens acomiadem amb Avanti (USA, 1972, 140 min.). Una divertida comèdia com sempre tractant-se de Wilder amb uns diàlegs afinats (i esmolats) al màxim. El irrepetible i genial Jack Lemmon ha de viatjar a Itàlia per recollir el cadàver del seu pare que ha mort inesperadament en aquell país. En arribar descobreix que el pare tenia una amant, tot i que el gerent de l'hotel (personatge secundari dels que fan grans les pel·lícules) tracta d'amagar-li-ho. Una srta. acudeix també a fer-se càrrec del cadàver de la seua mare. L'animadversió entre els dos es mútua. Els tràmits són lents i estan afectats per la, diguem-li així, desídia mediterrània, aquesta desídia en canvi permet que els cadàvers s'animen i desapareguen.
Billy Wilder cumpliria 105 anys el dia 22 de juny. Va morir l'any 2002, als 95 anys, després d'una vida plena d'aventures, amb l'exili europeu inclòs per l'arribada al poder de Hitler en 1933. El seu cinema és de visió imprescindible.

 Trailer de Las aventuras de Priscilla, reina del desierto.

Trailer d'Avanti

Ja sabeu, al cineclub totes les pel·lícules són en Versió Originals Subtitolada, una forma sensata i agradable d'aprendre altres llengues sense necessitat de les receptes de cap metge forense malficat a Conseller d'Educació.

Per concloure us deixe una recomanació del meu admirat Antonio Gasset que podria valdre per a l'estiu que comença


Salut!
Bon estiu!
Bones pel·lícules!
Tornem a setembre, si Zeus (o Billy Wilder) volen.