dimarts, 31 de maig del 2011

PROJECCIÓ 111a: "SOPA DE GANSO" (Duck Soup)

Amb els acampats a les renomenades "places del 15-M" demanant un canvi real i necessari en la política i els polítics enfrascats en els seus debats interns (quan no en coses pitjors), se m'ha vingut al cap que de vegades estaríem millor governants per un tipus com Groucho Marx. Les decisions d'aquest genial surrealista no queden potser tan lluny d'allò a que els nostres polítics ens acostumen, i si no tornem-nos a mirar Sopa de Ganso. Leo McCarey la va dirigir en 1933 per a la Paramount. Va ser la última pel·lícula dels Marx amb aquesta productora abans de signar per a la MGM. Faltava un any per a la autoimposició a Hollywood del codi de censura Hays i la llibertat en el llenguatge encara es ben visible. Groucho Marx és ací Rufus T. Firefly, un element irreverent i "gamberro" que accedeix al govern de la República de Llibertònia, un país amb un dèficit important al qual li falten els inversors i li sobren els assessors. Hi ha una dona, l'actriu Margaret Dumont, fixa en les pel·lícules dels Marx, que és milionària i a qui els prohoms del país acudeixen per demanar-li l'emprèstit, però la dona, amb un impecable sentit de la democràcia, els exigeix la destitució del president actual i la substitució per un home del qual sembla enamoriscada (cosa del tot ïncreible perquè no hi haurà un home que la farà patir més que el senyor Groucho -o serà per això...). Sense Rufus no hi ha diners, així que Rufus entra en el govern. El primer que demana és una redistribució dels bens (cada cas de suborn -"cohecho"- haurà de donar-li a ell algun benefici). A colp de cançò anirà dissenyant la política de Llibertònia. Però aquesta República surrealista té un país enemic que està disposada a la guerra de forma permanent. La beligerant Sylvania compta amb Harpo i Chico com a espies. Per a acabar d'arrodonir el surrealisme les imatges de Sylvania són en realitat de la ciutat granadenca de Loja (on hi ha un mirador anomenat "Mirador Sylvania").



Després de 110 pel·lícules era necessari donar una oportunitat a un dels clàssics dels Marx, probablement la seua pel·lícula més coneguda junt amb Una noche en la Opera. 70 minuts de divertiment, aquesta vegada en Versió Doblada (excepte les cançons, on es respecta la versió original amb subtítols).



DIMECRES 1 DE JUNY A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA. 


Y TAMBIÉN DOS HUEVOS DUROS!! ...

Una noche en la Ópera


Un día en las carreras

QUE SEAN TRES!!


Una noche en la Ópera

dimarts, 10 de maig del 2011

PROJECCIÓ 110a: "RETORNO AL PASADO" de Jacques Tourneur



Aquesta setmana avancem la pel·lícula que hauríem de projectar la setmana propera en la qual les correccions d'exàmens de 2n de Bat. em tindran del tot ocupat. Com que no ha hagut temps de preparar de forma suficent el suggeriment d'algun dels assistents habituals del cineclub he decidit fer jo mateix la proposta i he pensat en el cinema clàssic i en concret en el cinema negre. La setmana passada veiem tot un clàssic, Sólo ante el peligro, i aquella pel·lícula em motivava per a tornar a revisitar algun clàssic en la pantalla gran i poder gaudir-lo en V.O. i en bona companyia. M'he decidit per Retorno al pasado (Jacques Tourneur, 1947). Protagonitzada per dos dels grans actors de Hollywood com són Robert Mitchum (a qui veiem ací en La noche del cazador) i Kirk Douglas (a qui també hem vist ací en El gran carnaval). La pel·lícula compleix amb els requisits formals del que s'anomena el cinema negre, un gènere que, com el western, ha donat al cinema alguns dels seus millors moments. Tourneur és un director eclèctic que ha dirigit tant pel·lícules de terror (Yo anduve con un zombie, per exemple) com pel·lícules d'aventures o westerns. Retorno al pasado és una pel·lícula complexa, però no difícil de seguir. El personatge principal viu una vida aparentment tranquila en la qual es dedica al treball en una gasolinera, a la pesca i a festejar en la xica amb qui va a casar-se. Tot sembla que va bé fins que el seu passat apareix en escena quan algú li indica que el seu excap vol veure'l. A partir d'ací a Jeff li costarà tornar a ser l'home tranquil de la gasolinera.

Una de les característiques del cinema negre és l'aparició del destí com a fatalitat en les vides turbulentes dels personatges. L'ambigüetat moral deriva en situacions carregades de tensió sexual i de violència. L'aparició de l'arquetip de la femme fatal és paradigmàtic en aquesta cinta de la mà de l'actriu Jane Greer. Els homes cauran arrossegats per aquestes dones que aniquilen els objectes que estimen i així veurem a Robert Mitchum lluitar contra aqueix destí i contra el seu propi desig. La pel·lícula, de 1947,  mostra també a un genial Kirk Douglas que és quasi l'únic actor dels anys 40 que continua viu.



DIJOUS, 12 DE MAIG, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA             

dilluns, 2 de maig del 2011

PROJECCIÓ 109: "SOLO ANTE EL PELIGRO" proposta de Manuela Martínez


A la segona dècada del segle XX, a la capital de l'Imperi Austrohungar, Viena, coincidien en l'escola primària dos xiquets que anaven a convertir-se molts anys després en dos dels millors directors de cinema de Hollywood. Un era Bily Wilder, de qui hem projecta unes quantes de les seues pel·lícules excel·lents; l'altre era Fred Zinnemann. Aquesta projecció 109a la dediquem a aquest últim. Solo ante el peligro és sens dubte un títol mític que ha passat a l'imaginari comú de la nostra cultura, inclús aquells que no l'han vista han aplicat alguna vegada l'expressió quan han tingut que fer front a algun repte amb l'única companyia i ajut que el d'un mateix. La història està contada des del punt de vista del western: el sheriff d'un poble de l'oest acaba de contraure matrimoni amb una dolça jove i pel que es veu sembla que vol dedicar-se a la família i deixar aquella arriscada feina, però justament ara li fan saber que un home a qui ell havia tancat feia temps acaba de sortir de la presó i es dirigeix a buscar-lo amb l'afany de la revenja. L'home intenta recaptar ajut però tothom li gira l'esquena per por o per pura desídia, així que ell mateix haurà d'enfrontar-se primer a la qüestió moral que suposa posar-se en risc i posar en risc la seua vida i la felicitat de la seua esposa i en segon lloc, si accepta mantenir la llei dintre del poble, haurà de fer front a la violència d'aquell convicte. Com ja s'hi veu el drama està servit. La pel·lícula ens conta la projecció del personatge amb temps real, atrapant a l'espectador dintre de la tensa espera. Tot un clàssic del cinema i una nova ocasió per a gaudir d'un western (recordem la projecció de Centauros del desierto, de John Ford), i ara, a proposta de Manuela, aquesta immensa pel·lícula amb el gran Gary Cooper (a qui també vam veure en Ariane de B. Wilder)

Ací teniu el trailer original de High Noonhttp://www.youtube.com/watch?v=SkNu4-sSglY

DIMECRES, 4 DE MAIG, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA-