dissabte, 19 de març del 2011

PROJECCIÓ 106a: "RÉQUIEM POR UN SUEÑO", dins del cicle "S'accepten suggeriments". Proposta de Rafa Enguix.

De vegades, en acabar una pel·lícula i el posterior debat a l'aula de projeccions, decidim allargar la conversa en algun bar, aleshores planen per la taula infinitat de títols que hem vist i que voldríem tornar a veure compartint-los amb la resta d'espectadors. En aqueixes converses Rafa Enguix ha nomenat algunes vegades una pel·lícula de Darren Aronofsky que li semblava interessant per al cineclub. Ha arribat ara el moment de veure per fi Réquiem por un sueño. La pel·lícula és americana i va ser estrenada l'any 2000. Aronofsky (Brooklyn, 1969)  havia fet en 1998 l'estranya i arriscada Pi, fe en el caos, una pel·lícula que explorava les connexions de la matemàtica amb la càbala jueva a través de la personalitat desquiciada d'un jove cervellet que volia desxifrar el funcionament dels moviments de la borsa. L'èxit d'aquella pel·lícula amb totes les característiques del cinema independent (60.000$ invertits i 3'2 milions recaudats) li va permetre abordar una cinta més ambiciosa, tot i que encara dins dels marges del cinema independent. Réquiem por un sueño és una aspra i interessant història sobre una família amb problemes d'addicció a determinades substàncies, des de les drogues als productes per a controlar el pes passant per la televisó i els concursos. I sobretot els somnis. Una mare i un fill són els eixos sobre els que gira aquesta història ambientada en els EE.UU. que va deixar fascinat el públic en part per la seua arriscada posada en escena i per l´ús apabullant de la banda sonora. Una experiència incòmoda per a l'espectador, però que no el deixarà indiferent. De vegades la cinta ha sigut comparada amb Transpotting, aquella aterradora pel·lícula sobre el món de les drogues que es desenvolupava a la ciutat de Londres.



Darren Aronofsky és el director de El Cisne Negro, actualment en les pantalles de cinema.
Parlàvem de la banda sonora... ací en teniu una mostra: banda sonora
I el trailer





DIMECRES, 23 DE MARÇ A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.

dilluns, 7 de març del 2011

PROJECCIÓ 105a: PARÍS, JE T'AIME

A la vista de la paraula "suggeriments" algunes persones s'han animat a suggerir-me coses. Normalment això ha passat sempre des que vam començar amb les projeccions allà pel 2004, però jo, programador cabut, no he fet cas quasi mai. Aquesta setmana havíem de projectar Requiem por un sueño (D. Aronofsky, 2000), a suggeriment de Rafa Enguix, però els problemes d'agenda li impedeixen venir a presentar-la, així que la deixarem per més endavant. Aleshores he decidit fer arbitràriament cas al departament de francès, que sempre insisteix en què posem alguna peli "en francès". Per descomptat que n'hem posades un bon grapat, però potser menys del que podríem donades les característiques del cineclub. Milou en Mayo; Adios, muchachos les dues de Louis Malle; Cuento de verano, d'Eric Rohmer; El odio, de M. Kassowitz; Hoy empieza todo, de B. Tavernier; Crazy, de J.M. Vallée; Los 400 golpes, de F. Truffaut; Léolo, de J. C. Lauzon; La promesa, dels germans Dardenne; La clase, de L. Cantet han sigut les nostres projeccions en llengua francesa. Ara tornem amb una curiosa producció de l'any 2006 que porta com a títol l'explícit Paris, je t'aime, una cinta dirigida per 18 directors de diferents nacionalitats que tenen 5 minuts aproximadament per a contar una història d'amor que succeisca en un dels diferents districtes de la capital francesa. Com tota cinta feta d'històries petites París, je t'aime és de vegades irregular, no és possible que totes les narracions ens agraden per igual com tampoc ho és que queden perfectament cohesionades. No obstant això les imatges de la ciutat, els actors de primer nivell i el bon grapat de directors joves i interessants el converteixen en un film estimable.


Entre els directors i els districtes trobem el següent repertori:  -
- "Montmartre" per Bruno Podalydès
- "Quais de Seine" per Gurinder Chadha
- "Le Marais" per Gus Van Sant
- "Tuileries" per Joel et Ethan Coen
- "Loin du 16e" per Walter Salles et Daniela Thomas
- "Porte de Choisy" per Christopher Doyle
- "Bastille" per Isabel Coixet
- "Place des Victoires" per Nobuhiro Suwa
- "Tour Eiffel" per Sylvain Chomet
- "Parc Monceau" per Alfonso Cuaron
- "Quartier des Enfants Rouges" per Olivier Assayas
- "Place des fêtes" per Oliver Schmitz
- "Pigalle" per Richard LaGravenese
- "Quartier de la Madeleine" per Vincenzo Natali
- "Père-Lachaise" per Wes Craven
- "Faubourg Saint-Denis" per Tom Tykwer
- "Quartier Latin" per Gérard Depardieu i Frédéric Auburtin
- "14e arrondissement" per Alexander Payne

Els actors són molts, entre ells hi ha Natalie Portman, Elijah Wood, Nick Nolte, Juliette Binoche, Willem Dafoe, Bob Hoskins, Gena Rowlands, Ben Gazzara, Gérard Depardieu, Rufus Sewell, Emily Mortimer, Maggie Gyllenhaal, Steve Buscemi, Olga Kurylenko, Catalina Sandino Moreno, Javier Cámara, Leonor Watling.

El districte 11é i 15é també van tenir les seues històries, però finalment no van estar incloses en l'últim muntatge. En fi, una cinta per a gaudir de París, amb petites històries, de vegades còmiques, de vegades dramàtiques, sense un clar fil conductor més enlla de la ciutat i els seus carrers, les seues places i el seu encant indiscutible. Per cert, no totes les històries són "en francès".



DIMECRES, 9 DE MARÇ, 18.00, A L'AULA RAFAEL AZCONA DE IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.