diumenge, 26 de desembre del 2010

FOTOS DE LA PROJECCIÓ 100a

El passat dia 21 de desembre aconseguirem arribar a la projecció 100a. Un bon grapat d'alumnes i professors compartirem les ombres i les llums de Nosferatu. 90 minuts dedicats a l'expressionisme alemany, per a molts dels assistents la primera pel·lícula muda que veien completa. Si punxeu a la fotografia podreu veure les imatges que va fer Angel Juan aquella vesprada vampírica.

dimecres, 15 de desembre del 2010

PROJECCIÓ 100a: "NOSFERATU" de F. W. Murnau.

Arribem al centenar de pel·lícules. La veritat és que es diu en un bufit, però han estat més de 6 anys de projeccions de tot tipus de gèneres, de cinema clàssic i modern, de pel·lícules americanes i també de xineses, i vietnamites, i europees. Quan vam començar allà pel 2004 no podíem saber si arribaríem a tant. Aquest no és el primer cineclub que funciona a l’institut i potser per això la cosa ha arribat fins ací. Han estat 6 anys de pel·lícules en versió original amb subtítols en un institut de secundària. Amb una família petita però fidel. A veure si en fem 200!

Nosferatu és una pel·lícula de 1922, és la més antiga de totes les que hem projectat i forma part d’un gènere que ha tingut una gran influència en el món del cinema i de l’art en general com és l’expressionisme alemany. Durant els anys vint una sèrie de directors alemanys van filmar algunes pel·lícules mítiques en la història del cinema: El Golem; El gabinete del Dr. Caligari; Amanecer; etc. tots aquests títols es caracteritzaven per un ús de la imatge completament nou i allunyat del realisme. Volien reflectir les contradiccions i les emocions de l’esperit humà i fer-ho de manera que ningú no quedara indiferent, i de fet que no quedaren. La màgia de les pel·lícules alemanyes dels anys 20 passaren al cinema de terror dels anys 30 i d’ahí al cinema negre dels anys 40. Ombres i llums, angles de càmera impossibles, picats, contrapicats, esperits turmentats, passions desbordades i un exquisit gust per la fotografia, per l’enquadrament correcte, pel llenguatge del cinema, en fi.

La història de Nosferatu, la primera pel·lícula de la saga interminable de pel·lícules de vampirs, és, per això mateix, ben coneguda. Un home parteix de la seua ciutat a un castell dels Càrpats per vendre-li una casa a un misteriós noble. El castell ja és esfereïdor i el noble no digam, la nit és el moment on les forces del mal actuen. El venedor està casat amb una jove que l’espera amb tota la dosi possible de romanticisme, però el marit no tornarà sol, durà amb ell el mal que assolarà la ciutat. Murnau no utilitza els elements clàssics del terror sinó que acosta en aquesta cinta el terror a la poesia i al romanticisme d’una manera tan poderosa visualment que avui, quasi 90 anys després, els fotogrames continuen en l’imaginari de la nostra cultura. No hi ha més que veure com les pel·lícules i novel·les de vampirs continuen, d’una forma o altra, presents en la cultura de masses. Nosferatu és també un bon exemple per definir una de les primeres pel·lícules considerades de culte. La seua història és també vampírica a la seua manera perquè va beure la saba de Dràcula, la novel·la romàntica de Bram Stoker sense cap permís, sense pagar els drets d’autor (per això el vampir no porta el nom tan conegut del comte, sinó un d’altre). Els hereus de Bram Stoker demandaren la productora alemanya que va haver retirar la pel·lícula de les pantalles. Per sort algunes còpies van poder salvar-







DIMARTS, 21 DE DESEMBRE, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES, COCENTAINA.


dilluns, 6 de desembre del 2010

TOTES...

Ací teniu un llistat complet de les pel·lícules que hem projectat des de l'inici del cineclub, allà per l'any 2004. Si us ve de gust deixar algun escrit de les vostres experiències amb les pel·lícules al llarg d'aquests anys, d'aquestes 99 projeccions, podeu enviar-lo com a comentari. La projecció 100a la farem el dia 21 de desembre a les 18.00. Gràcies a tots: alumnes, exalumnes, professors i professores, d'ací o d'altres centres, mares i pares, tothom, per fer possible que el nostre cineclub haja arribat fins ací.


99 Projeccions

diumenge, 28 de novembre del 2010

CICLE: HISTÒRIES QUE ARRIBEN EN TREN. PROJECCIÓ 99a. "EL TREN" (1964)

Acabem el cicle dedicat a les històries que arriben amb tren amb una pel·lícula d’acció del director americà John Frankenheimer (1930-2002). El tren (1964) és una trepidant cinta ambientada en la França ocupada pels alemanys. Concretament ens situem en els darrers dies del París ocupat, allà pel més d’agost de 1944. Amb els aliats prop de la capital francesa els dirigents nazis decideixen carregar les obres d’art més valuoses dels museus parisencs i endur-se-les cap a Alemanya amb el propòsit d’obtenir diners per a la fugida dels dirigents nazis una vegada acabada una guerra que comencen clarament a perdre. Tot ha de ser ràpid, però el maquinista del tren que transporta la mercaderia resulta ser un membre de la Resistència. Burt Lancaster és l’encarregat de donar vida i energia a un d’aquells herois dels temps difícils.
           
            Frankenheimer aconsegueix una pel·lícula plena d’acció i de tensió fins a la fi del seu metratge (128 min). El maquinista ha d’enginyar-se-les per impedir que el tren arribe a la seua destinació i evitar així l’espoli artístic, però al mateix temps el tren no pot patir cap accident perquè això destruiria el material sensible que du dins. Al mateix temps tot ha de fer-se sota la vigilància nazi, ell és l’encarregat de fer que el tren arribe i per tant de jugar-se la vida, com tants homes havien de fer en aquells dies per tot arreu.
            Una ocasió de revisitar (o veure per primera vegada) una pel·lícula potser no massa coneguda però sens dubte una de les obres excel·lents del cinema d’acció i compromís polític.


Fragment de la pel·lícula on es parla de "la glòria de França" 

DIMECRES, 1 DE DESEMBRE, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA   

divendres, 12 de novembre del 2010

PROJECCIÓ 98a: "2046"

2046 és l'habitació d'un hotel on s'allotja un escriptor i periodista per intentar reflaxionar sobre tots els seus amors perduts i sobre tots els que pogueren vindre. 2046 és també un lloc on es viatja en tren i des d'on mai torna ningú. La sinopsis de la pel·lícula ens diu: Ell era escriptor. Creia escriure sobre el futur, però en realitat ho feia sobre el passat. A la seua novel·la, un misteriós tren sortia en direcció a l'any 2046. Aquells que pujaven ho feien per recobrar els seus records perduts. Es deia que al 2046 res no canviava. Ningú sabia si era o no cert perquè cap no va tornar mai. Amb una excepció. Ell va estar allà. Va marxar de forma voluntària. Volia canviar. L'enigmàtic text ens prepara per a una pel·lícula també enigmàtica i del tot encissadora. Wong-Kar-Wai (WKW) és un director absolutament personal i les seues produccions han arribat a captivar al món occidental. Al nostre cineclub ja passarem fa uns anys In the mood for love. 2046 repren els personatges d'aquella cinta d'amors frustrats i ho fa per a mostrar-nos l'altra cara de l'amor. Si allà Mr. Chow era un home discret i enamorat, ara està de tornada d'aquell amor punyent i les dones pagaran pel seu escepticisme. Sobretot la fantàstica Bai Ling (meravellosa Zhang Ziyi). L'habitació on s'allotja ens permet de nou recordar els ambients subjugants de In the mood... però ara el que abans se'ns ocultava se'ns mostra perquè veiem l'altra cara de l'estat amorós, més realitat, més brutícia, més dolor (si cap).



A banda d'açò, la pel·lícula, narrativament complexa, mostra en imatges la narració fictícia que Chow escriu, titulada també 2046. En ella, una androide reacciona a destemps al sentiment amorós i, quan vol manifestar la seua humanitat, ho fa tard. Com potser mil vegades ens passa als humans ací i allà.
2046 està allunyada del cinema clàssic i és, com tota la producció d'aquest WKW, una aposta per poder contar les històries de sempre amb un llenguatge personal i del tou nou. Potser aquest llenguatge no és del gust de tots els cinèfils, però sens dubte és tot un risc i una aposta valenta que cal tenir en compte. També la seua música, reiterativa i constant, i els boleros, que acompanyen l'esdevenir d'aquests erràtics orientals.

trailer de la peli

Tema principal de la pel·lícula

DIMECRES, 17 DE NOVEMBRE A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES.








dilluns, 1 de novembre del 2010

PROJECCIÓ 97a: "EXTRAÑOS EN UN TREN"

Continuem amb les històries que arriben en tren. Feia ja unes quantes projeccions que no li dedicàvem el temps a un clàssic i menys al cinema negre. A les dècades dels 40 i dels 50 el cinema americà va lluir amb esplendor amb thrillers on els personatges tenien el gust de seduir-se i d'assassinar-se mútuament. Alguns cineastes van fer virtut d'aquella perversió moral i així a les nostres projeccions dels dijous hem gaudit de pel·lícules infinites com Sed de mal (Orson Welles); inversemblants, com Perdición (Billy Wilder); cruels, com La noche del cazador (Charles Laughton); apassionants, com Los sobornados (Fritz Lang) o vertiginoses, com El sueño eterno (Howard Hawks). Ara dediquem aquesta projecció al conegut com "mestre del suspens", el genial Alfred Hitchcock, de qui hem projectat també Vértigo i Con la muerte en los talones. 
aquest és el cartell polonès de la pel·lícula


Extraños en un tren (USA, 1951) és, a més, una pel·lícula de trens l'argument de la qual es gesta amb l'enrenou de les vies i el so monòton que la vida va teixint pels carrils de ferro. Dos desconeguts es pregunten si és possible cometre el crim perfecte. La conversa dona per prou, els dos semblen animats i enjogassats amb les ocurrències de l'altre. El tren els acosta al seu destí. Els dos voldrien lliurar-se d'algú i se les enginyen perquè els desitjos puguen acomplir-se. Però les personalitats d'un i d'altre són al cap i a la fi molt distintes: un podria ser un escriptor de novel·les de gènere, l'altre és tal vegada un psicòpata. El que ha començat com un joc d'intercanvis comença a esdevenir un malson propi d'una pel·lícula de Hitchcock (algú que no és culpable s'hi veu arrossegat al mal per una confusió).
I aquest el cartell espanyol
Ací enllaceu amb un Vídeo-Projecte que modernitza el trailer de la pel·lícula  Al costat podreu veure els trailers originals amb les imatges de Hitchcock.


PROJECCIÓ 97a. DIJOUS 4 DE NOVEMBRE A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.

  

dissabte, 16 d’octubre del 2010

PROJECCIÓ 96a: "EL HOMBRE DEL TREN". DINS DEL CICLE "HISTÒRIES QUE ARRIBEN EN TREN"

Iniciem amb aquesta pel·lícula un cicle que hem titulat “Històries que arriben en tren”. La primera projecció la dediquem a Patrice Leconte, un cineasta francès autor d'un bon grapat de films interessants entre els quals podríem destacar La chica del puente, amb l’excel·lent actor (un dels meus favorits) Daniel Auteil o la coneguda i exitosa El marido de la peluquera, amb el veterà Jean Rochefort, que també m'agrada i em resulta molt simpàtic.
El hombre del tren (2002) és una pel·lícula que incideix en les possibilitats de ser altres. Un home baixa d’un tren a una ciutat de províncies, a penes du equipatge, el seu rostre vençut és el de l'històric cantant Johnny Hallyday. Molt aviat es troba amb un vell professor de literatura i els dos inicien un estrany acostament que no farà sinó posar en evidència que, de vegades, viure la nostra vida, tot i que siga ben llarga, ens és del tot insuficient. 


L’ancià professor veu en aquell home baixat del tren l’aventura i el caos que no ha sabut viure i que enyora com qui enyora les vides deixades perdre, per contra, el descarnat home que baixa del tren anhela poder calçar-se les còmodes sabates de vida tranquil·la que du l’home discret, també enyora el batí que no es seu, o la pipa. Els dos estan front a esdeveniments que poden marcar la resta dels dies que els queden, siguen els que siguen. Precisament aqueixa llum que els dóna la proximitat del final els farà pensar que l’impossible és possible i que, tal vegada ara, poden per fi viure la vida dels altres. El tema de l’intercanvi recorre aquesta cinta plena de subtils tocs de sensibilitat i que compta amb dues interpretacions del tot reeixides, fins el punt que la pròpia pel·lícula se sosté perfectament dels muscles d’aquests dos senyors plens d’il·lusions. 


trailer del film en francès... per si algú vol fer-li una ullada


DIJOUS 21 D'OCTUBRE A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES.    

dilluns, 4 d’octubre del 2010

PROJECCIÓ 95a: EL LECTOR

Continuem amb les projeccions del cineclub amb una altra pel·lícula dedicada als conflictes personals sorgits de les vicissituds de l’Alemanya durant la 2a Guerra Mundial. El lector és una pel·lícula nord-americana de 2008 dirigida  per Stephen Daldry, conegut per l’exitosa Billy Elliot i director de l’estimable Las horas. Els actors protagonistes són britànics i els dos excel·lents. Kate Winslet (Titanic, Revolutionary Road) és Hanna Schmitz, una dona alemanya d’una trentena d’anys que un dia acull a sa casa un jove malalt que necessita ajut. Les relacions entre aquestes dues persones vertebraran aquesta pel·lícula que torna a contar-nos, com passava amb l’anterior projecció (Good), que les persones mai som impermeables a les situacions històriques que ens toca viure i que si la política no ens interessa, nosaltres a ella sí, per bé que siga de forma indirecta. El passat irromprà en l’apassionada relació que han establert Hanna i Michael Berg per marcar definitivament la seua trajectòria.

            
El paper de Michael adult està composat per l’actor Ralph Fiennes, al meu entendre un dels millors actors de cinema en actiu. Fiennes ha aparegut a pel·lícules com La lista de Schindler, El paciente inglés, Onegin, l’excel·lent drama sobre l’esquizofrènia Spider, dirigit per l’inquietant David Cronenberg, o El jardinero fiel; els seus papers dramàtics resulten sempre convincents i la seua veu, com ocorre habitualment amb els actors anglesos, ens prepara per a mirar durant una estona dins de l’abisme dels seus personatges. Imprescindible per tant la versió original.
           
            De nou el tema de la culpa, omnipresent en la producció cultural alemanya posterior a la guerra, torna en aquesta cinta que és l’adaptació d’una novel·la breu de l’escriptor alemany Bernhard Schlink publicada l’any 1995 i que ha tingut molt de ressò en el territori alemany.


Si algú vol fer-li una ullada al trailer ací teniu l'enllaç: El lector (Stephen Daldry, USA, 2008, VOSE)


Hi ha un canvi en el dia i l'hora de la projecció: ATENCIO!!


LA PROJECCIÓ SERÀ EL DIMECRES 6 D'OCTUBRE A LES 17.30 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES (COCENTAINA).  



divendres, 24 de setembre del 2010

L'ALEMANY BO

Ahir començarem les projeccions d’aquest curs amb Good, la pel·lícula del brasiler V. Amorim. El públic va respondre bé, hi hagué una bona assistència d’alumnat de 4t d’ESO i 2n de Bat. així com també la presència d’algunes exalumnes que aprofitaren per visitar l’institut que fins fa no molt les acollia. Esperem trobar a tots a la següent projecció, dintre de 2 setmanes.
            Era la meua segona visió de la pel·lícula i he de reconéixer que malgrat els evidents aspectes interessants que conté també crec que arrossega algun tipus de problema amb el ritme narratiu. La pel·lícula conta la història d’un personatge particular immers en una situació històrica desbordant de la qual en part treu profit personal i en part perd la seua dignitat com a persona. La força del moment, comentava a la eixida un assistent, li permet avançar en la seua situació personal, però eixa mateixa força l’arrossega a ser incapaç de reaccionar a temps per salvar el seu amic Maurice, un psicoanalista jueu qui veurà desaparèixer les seues opcions vitals en la mesura en que creixen les dels alemanys aris. Tota la part final de la pel·lícula està destinada a analitzar les reaccions del personatge del professor Halder (Viggo Mortensen) quan se n’adona que Hitler i el nacionalsocialisme són alguna cosa més que un acudit temporal. Tanmateix això no el traurà de l’uniforme de les SS (significativa l’escena en la qual la seua dona embarassada reacciona alegrement en veure’l dins d’aquell vestit sinistre).
            També es va comentar al xicotet debat posterior que la pel·lícula incideix en la preparació del primer crim a gran escala que van cometre els nazis amb tots els malalts mentals i malalts greus i incurables. El professor Halder mig conscient o mig inconscientment col·labora amb la justificació d’aquesta eutanàsia massiva. D’altra banda caldria parar atenció a l’escena on el professor ens deixa veure com l’èxit en la localització i control de les persones jueves havia estat possible gràcies al primer ús administratiu de la informàtica. Precisament amb ordinadors IBM (una empresa jueva). Sense el concurs d’aquella primera màquina informàtica les ràtzies no hagueren aconseguit de la mateixa manera els seus objectius macabres.
            Queda en l’aire la qüestió amb la que tancàvem l’anterior post. Com reaccionaríem cadascú de nosaltres a circumstàncies històriques adverses? I sens dubte les nostres circumstàncies ho són per a una bona part del planeta. 

diumenge, 19 de setembre del 2010

PRIMERA PROJECCIÓ DEL CURS 2010/2011: GOOD

Benvolguts amics i amigues del cineclub de l'IES Pare Arques. El proper dijous 23 de setembre comencem la temporada de cinema d'aquest nou curs (la 6a) amb la projecció de la pel·lícula anglogermana Good. Amb ella, que ja és la nostra projecció 94a, inaugurem també aquest bloc, una eina d'informació amb la qual podem compartir opinions i trobar informació sobre les pel·lícules que projectem. Esperem la vostra col·laboració i que continuem gaudint junts del cinema.

Sobre Good (2008) podem comentar que es tracta d'una pel·lícula dirigida pel brasiler Vicente Amorim i protagonitzada per l'actor Viggo Mortensen. El film és una adaptació d'una obra de teatre i explica la història d'un professor de literatura a l'Alemanya dels anys 30, just quan el partit de Hitler es fa amb el poder i comença a controlar els ciutadans alemanys i assetjar els jueus. Halder (així es diu el professor) és un home bo, el seu millor amic és jueu i ell haurà de viure (i també sobreviure) a l'estat de les coses. Per damunt de tot una pregunta. ¿Fins on podem arribar les persones arrossegades per la història que ens envolta? ¿A prova de què estan fets els nostres principis morals?

Good, com la resta de pel·lícules que projectem, la veurem en versió original subtitolada.


DIJOUS 23 DE SETEMBRE A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES de COCENTAINA